SECUNDARIS DE LUXE
SECUNDARIS DE LUXE (1)
Iniciem aquí una breu sèrie d'esbossos biogràfics dedicats a reivindicar a marins que, malgrat reunir mèrits sobrats per a passar a la posteritat entre els grans, la seva memòria ha quedat enfosquida per l'ombra avassalladora exercida per la personalitat de la figura estel·lar al costat de la qual els va tocar en sort servir i exercir les seves habilitats nàutiques.
Vicente Yáñez Pinzón (1462-1514)
Fill d'una acomodada família de marins de probable origen aragonès establerta per llarg temps a Palos de la Frontera (Huelva) i dedicada al comerç i al cors marítim a través de la seva pròpia flotilla de caravel·les.
Des d'edat molt primerenca Vicente va aprendre l'ofici de navegar del seu germà major Martín Alonso Pinzón. Quan Cristòfor Colom, proveït de les Capitulacions de Santa Fe signades entre aquest i els Reis Catòlics a l'abril de 1492, va recalar en Pals per a armar els vaixells i reclutar les tripulacions necessàries en el seu projecte d'establir una ruta a les Illes de les Espècies navegant cap a l'Oest, l'ajuda dels germans Pinzón va resultar essencial.
Només la influència d'aquests i la confiança que ells van mostrar en l'empresa, arribant a invertir en ella parteix del seu capital, va convèncer a suficients mariners de la zona a enrolar-se en les caravel·les andaluses Pînta (sota el comandament de Martín Alonso), Nena (a càrrec de Vicente Yáñez) i la nao de construcció càntabra Santa María manada pel mateix Colón, per a una expedició cap al desconegut que molts consideraven temerària.
També va resultar decisiva l'autoritat dels Pinzón, especialment la de Martín Alonso, quan, després de moltes setmanes de viatge sense albirar terra, el descoratjament o el temor van començar a fer mossa en les tripulacions i van començar les murmuracions i fins i tot conats de motí contra el lideratge del flamant Almirall de la Mar Océana, del qual es podria dir que les relacions públiques no eren precisament el seu fort.
Després de la recalada en Guanahaní/San Salvador el 12 d'octubre, esclaten algunes diferències entre Colón i Martín Alonso, el qual amb la seva Pinta emprèn alguna exploració pel seu compte. Vicente Yáñez ha de debatre's entre el deure d'obediència a l'Almirall i el seu afecte i lleialtat cap al seu germà. Una situació incòmoda que s'accentua quan, en perdre's la Santa María en els esculls del nord d'Haití/Illa Espanyola, es veu forçat a acollir en la seva petita caravel·la a Colón i els tripulants de la nao capitana naufragada.
Totes dues naus supervivents se separen de nou durant el viatge de retorn a Europa a causa del mal temps, de manera que mentre la Nena torna a bastonades després d'una prèvia escala a Lisboa, la Pinta recala en el port gallec de Baiona, per a arribar finalment gairebé al mateix temps que la seva companya a bastonades de la Frontera, on Martín Alonso arriba tan malalt que mor al poc temps.
A partir de la seva tornada a Espanya al març de 1493, Vicente Yáñez Pinzón, lliure ja de l'ombra que sobre ell projectava la figura èpica de Colón, comença a donar l'autèntica mesura de la seva vàlua encara que en l'imaginari popular mai deixarà ja de ser un dels subordinats del Descobridor. Com aquest (però no amb ell) viatja també a Barcelona per a ser rebut amb honors per Fernando i Isabel, els quals li fan lliurament de 34.000 maravedisos d'havers reportats pel viatge.
A l'any següent, entra al servei del rei en la seva pugna amb França pel control de Nàpols, armant dues caravel·les (la Vicente Yáñez i la Frayla) amb les quals participa en les accions de suport marítim a les tropes del Gran Capità en el sud de la península itàlica.
En 1499, Yáñez Pinzón signa una capitulació amb el delegat real per a una nova aventura transatlàntica que com les que van dur a terme Colón, Juan de la Cosa, Américo Vespucci i altres, no tenia un altre objecte sinó trobar l'anhelat passo a Cipango, les Moluques i les terres del Gran Khan, el mític Catay (la Xina). En aquesta expedició, la família Pinzón va invertir gairebé tota la seva fortuna i, a la fi del citat any, una petita flotilla de quatre caravel·les en la qual s'embarcaven alguns dels marins del primer viatge de Colón, un fill de Martín Alonso i altres membres de la saga familiar, sortia de Sevilla sota el comandament de Vicente Yáñez per a endinsés en l'oceà.
Dóna bona mesura del caràcter i valor del nostre personatge el fet que, a diferència de la pràctica seguida per Colón, va navegar cap al sud fins a Cap Verd i després tan cap al sud-oest que va arribar a creuar l'Equador, perdent així la referència de l'Estrella Polar. De fet va ser el primer espanyol a creuar a l'hemisferi sud. Finalment, el 24 de gener de 1500, va recalar en un cap al qual va batejar com a cap de Santa María de la Consolació, que es creï sigui el que avui coneixem com a cap de Sant Agustí. Havia descobert el Brasil, poc abans que ho fes el seu descobridor oficial: el portuguès Álvares Cabral.
Se li va unir una altra petita flotilla al comandament del seu paisà Diego de Lepe i junts van explorar i van cartografiar la costa de la desembocadura de l'Amazones i de l'Orinoco, fins a aconseguir el Carib i l'illa de Puerto Rico. En aquell moment, l'única mercaderia que Yáñez Pinzón havia aconseguit estibar en els cellers de les seves naus eren tres mil lliures de pal brasil trobades a l'Orinoco. Tornar a Espanya amb tan magre resultat significava la ruïna familiar. Per consegüent va decidir posar proa a l'Espanyola, illa que ja coneixia de l'anterior viatge colombí, per a tractar de comerciar allí.Desgraciadament, un temporal va fer naufragar dos de les seves quatre caravel·les i va avariar seriosament a una tercera, per la qual cosa al final es va decidir a tornar a Espanya.
L'expedició s'havia saldat amb un fracàs econòmic, però en termes de valor científic i geogràfic, no ho havia estat en absolut. Així ho van reconèixer els Reis Catòlics, que van concedir a Yáñez Pinzón títol de hidalguía, sent armat cavaller pel rei Ferran a la torre de Comares de l'Alhambra granadina a l'agost de 1501.
Set anys més tard, és organitzada una nova expedició amb patrocini real, al capdavant de la qual es nomena a Yáñez Pinzón i a Juan Díaz de Solís, amb el concurs del pilot Pere de Ledesma que havia viatjat amb Colón en el seu quart viatge. S'apresten dos naos, la Sant Benito i la Magdalena, que exploren la costa del Yucatán i del golf de Mèxic.
Al seu retorn a Espanya, es desperten alguns dubtes sobre la utilitat d'aquesta aventura però la controvèrsia queda resolta pel rei que, en una Reial orde de 1510, reconeix i agraeix els serveis del marí de Pals i ordena el seu ús a la Casa de Contractació de Sevilla com a pilot major.
Finalment, en 1514, mentre preparava la seva participació en una altra expedició real al Nou Món, Vicente Yáñez Pinzón se sent malalt i sol·licita al rei el seu relleu, morint poc després.
Capt. JOAN CORTADA