SADOMARKETING part II

“Luigi…que sembli un accident”.

Ara, en aquest octubre de l'1 d. C. (any 1 després del Covid) l'anomenada crisi dels contenidors, és a dir, els seus elevadíssims nolis i les seves disfuncions operatives segueix sense atenuar-se. Més encara, segueix en una imparable línia ascendent i ja amenaça clarament a les principals cites comercials del món occidental que s'aveïnen amb el Black Friday i les festes nadalenques al capdavant que no tindran garantida l'arribada dels productes.

Els analistes internacionals recorren constantment a la frase de “la tempesta perfecta” per a explicar aquesta situació. Diverses de les causes tenen el seu origen en la pandèmia, des de l'inicial tancament de factories a la Xina als subseqüents tancaments i bloquejos, dos mesos més tard, de serveis logístics a Europa i USA i tot el tsunami de confinaments de la població als països occidentals. A les causes made in Covid19, se sumen les black sailings (escales cancel·lades), l'ocupació excepcional dels mitjans de transport per productes sanitaris d'urgència en la primera fase, l'augment de les compres dels importadors que alarmats per la fractura d'estocs dobleguen les seves compres per a prevenir noves incidències, el Ever Given i el seu bloqueig durant una setmana del Canal de Suez, la sobrevinguda lentitud dels mega-vaixells i la ja crònica escassetat d'equips buits disponibles en els ports d'embarcament que sembla que han estat abduïts per indetectables forats negres logístics (els anomenarem anti-hubs) i les fotogèniques congestions de vaixells en els ports californians i asiàtics.

Les causes que estan sobre la taula són moltes i molt travades, per això els reguladors transnacionals, els que s'ocupen a nivell global de regular la competència entre navilieres i lluitar contra els abusos en la manipulació de preus, no han fet res fins a data. Ni la poderosa FMC estatunidenca, ni el sempre vigilant governo xinès ni tampoc la CE i això que estan davant el major increment continuat dels nolis de la història. No és culpa de ningú, és “la tempesta perfecta”.

Ok, d'acord, segur que és així, però, hi ha un punt que grinyola al nostres caps, que fa mal a la vista; les principals navilieres estan tenint guanys estratosfèrics, superiors a la de les companyies elèctriques actualment? Doncs sí, superiors i bastant superiors, millor que mai.

Si busquéssim una explicació en la literatura o al cinema recordaríem que en les novel·les policíaques quan els investigadors es troben davant d'un crim ben estrany i no saben per on començar se centren en buscar qui s'ha beneficiat del mateix o, també ens vindria a la ment la frase que, en les pel·lícules de gàngsters, pronuncia el capo mafiós quan dóna l'última instrucció al sicari que ha d'eliminar a un personatge molest “Luigi…que sembli un accident”

Que els nolis estiguin aconseguint un nivell quinze vegades superior al que era normal en els últims deu anys i que cap especialista s'atreveixi a preveure, en data d'avui, quan s'estabilitzaran, no és culpa de ningú, és un accident, una conseqüència més, per descomptat no desitjada, del Covid19.Força clar, no?

                                                                                                                       MERCANTE