PEL.LÍCULES DE VAIXELLS

L'ILLA DE LES MENTIDES

Coproducció Argentina-Espanya-Portugal.

Any 2020- Durada 93 minuts.

Direcció-Paula Cons Guió- Paula Cons, Luis Marías.

Repartiment- Aitor Luna,Darío Grandinetti,Nerea Barros, Ana Oca, Victória Teireiro.

Vaig veure aquesta pel·lícula fa un parell de mesos, em va interessar i vaig decidir tornar-la a veure. En primer lloc per l'interès que té i en segon pel fet que no em perdonava no conèixer el succeït en 1920 amb el vaixell Santa Isabel, de la Companyia Transatlàntica Espanyola, i el seu terrible naufragi que va provocar la mort de més de 200 persones.

En el seu moment es va qualificar aquesta història com la del Titánic espanyol. La història que desenvolupa el film succeeix, no en el vaixell en si, sinó a l'illa de Sálvora en la costa gallega pròxima a Villagarcía de Arosa, en la coneguda Costa dona Morte.

La versió oficial ens diu que el vaixell va sortir del Pais Basc i que feia la seva habitual ruta comercial i de passatgers realitzant diverses parades a Cantàbria, Astúries i La Corunya i amb destinació a Cadis. En cadascun d'aquests ports anava recollint passatgers que eren emigrants i que es dirigien a Buenos Aires. A Cadis canviarien a un altre vaixell transatlàntic que els portarien al seu destí final a Amèrica.

El que sembla cert és que tenien el temps limitat per a poder enllaçar amb l'altre vaixell i això és el que ens diu la versió oficial. El Santa Isabel es veu enmig d'una gran tempesta que ho arrossega cap a les illes de la zona i sobrevé l'accident que acaba partint la nau en dues i provocant la tragèdia. La pel·lícula ens narra una versió novelada basada en els fets i personatges reals com són el periodista León (Darío Grandinetti) i les heroïnes María (Nerea Barros), Josefa (Victoria Teijeiro) i Cipriana (Ana Oca).Tot passa en terra, excepte les imatges del salvament dut a terme per les tres dones i entrem en una zona fosca, que gairebé podem denominar en termes cinematogràfics d'autèntic thriller rural.

La versió és bastant oposada a la qual ens ha arribat de l'època però no oblidem que és un drama novelado i amb un guió ben construït ens la fa creïble. La recomano pel fet de treure a la llum a aquell succés tan terrible que va costar tantes vides de primera a tercera classe i de la tripulació, sense discriminació (l'esmento perquè el tema apunta en la pel·lícula) i després per la història mateixa que es va desenvolupant en les imatges d'aquest interessant treball.

                                                                                                                                      Paco Dobaño