PEL.LÍCULES DE VAIXELLS
Vent en les veles ( A high wind in Jamaica)
Producció de 20th Century Fox de l'any 1965
País- Regne Unit Durada 103 minuts-
Aventures, infància Director- Alexander Mackendrick.
Repartiment.-Anthony Quinn(Capità Chávez), James Coburn(*Zac) Deborah Baxter(Emily), Nigel Davenport(*Fredrick Thornton), Isabel Dean(Alice Thornton), Dennis Price(*Mathias).
Guió- Basat en la novel·la de Richard Hughes.
Serveixi aquest comentari per a reparar l'error que vaig cometre en la meva joventut en decidir no veure aquesta gran, gran pel·lícula. Tenia una prevenció respecte a ella per ser una pel·lícula amb nens i en general no m'agradaven. Aquí tenim uns quants nens que precisament li donen tot el sentit i profunditat a la història.
L'acció arrenca en una plantació propietat de la família Thornton a Jamaica i amb un tsunami que destrueix l'habitatge amb família i servents refugiats, fora de perill, en el soterrani. En aquesta situació límit amb els indígenes practicant vudú i els 5 fills acceptant-ho amb tota normalitat els pares es van horroritzant.
Aquest horror s'incrementa quan en cessar la tempesta i sortir a l'exterior els nens prossegueixen amb els seus jocs al costat del cadàver d'un servent.
La mare, d'acord amb el pare, decideix que la vida en aquell entorn està transformant als seus fills en uns salvatges. La decisió gairebé immediata és embarcar-los amb destinació a Anglaterra perquè rebin una educació adequada.
Una cançó, a partir dels títols de crèdit ens avisa que la trama va de debò... “Quan un home és jove i aposto espera que el destí li enviï un amor sense llàgrimes, un amor sense fi, el meu amor. Però quan la vida passa i li converteix en home el destí li envia un amor que li penja d'un arbre del penjat, el meu amor".
Aquesta balada ens deixa entreveure alguna cosa que no acostumen a fer-nos veure en elles. En el Vent en les veles...El poder destructiu de la innocència. Des del principi els nens assumeixen com a normal el tractar amb els estupis (fantasmes?) i juguen amb ells, sempre juguen com és natural ja que són nens.
El seu veler és abordat per un altre pirata i els petits queden per accident en el celler i els pirates s'adonen que els porten a bord sense voler-ho. No es tracta de pirates del segle XVII ja que l'acció es desenvolupa en el XIX pel que els delictes que estan disposats a cometre no són ni assassinats i molt menys rapte de menors. Dedueixo que donen per fet que més aviat o més tard els acabaran capturant, veient com es van enfrontant o defugint, cada vegada mes, als nombrosos i ràpids vapors.
El veler és una meravella i és “de veritat” el que dona mes qualitat al film, que la té i molta. La vida a bord ha canviat els costums i humanitzat les seves vides, el Capità Chávez(Quinn) estableix una relació especial amb els nens i sobretot amb Emily.
Extraordinària interpretació de l'actor que està superb, ningú el podia fer millor. Això dels estupis no encaixa amb la natural superstició de la tripulació, sempre present, encara que no tant en els comandaments.
Només he començat a esbossar la trama que dona molt de si quant a acció , passions i sentiments profunds. Acaba la història amb una reflexió profunda a la qual ens porta els fets. Em torno a remetre a la balada. Voldria que tothom veiés aquesta pel·lícula els nens...no estic segur, tal vegada sí.
Paco Dobaño.