LA MARE DE DÉU DEL CARME

La Mare de Déu del Carme

Per si algun no ho sap, la processó de la Mare de Déu del Carme de la Barceloneta té un format "multimodal", la qual cosa és molt coherent tenint en compte l'entorn cent per cent logístic en què es realitza. S'inicia a l'església de Sant Miquel i recorre a peu el trajecte fins al moll de Pescadors on tots els que poden s'embarquen per a acompanyar a la Verge en un recorregut per totes les dàrsenes del port de Barcelona.

Entre els pelegrins nàutics, dominen les dones de la Barceloneta, animoses i animades, de pell bruna de platja al juliol i ja no alienes a algun tatuatge. També trobes al petit grup uniformat de la comandància de marina, immaculadament blancs, marcials però generosos i aquí, imprescindibles, o al director general del Port, discretíssim entre la concurrència, tres o quatre polítics de la ciutat, somrients i gairebé invisibles, i gent jove, molta gent jove. Entre aquests, cordial però seriós (virtuts dels grans professionals) a Gerard, el patró del pesquer Bahia de Àguilas que enguany ha portat a la Mare de Déu del Carme a bord, és a dir, ha estat l'orgullós vaixell almirall de l'alegre i engalanada flota que ha completat tot el recorregut i que aquesta vegada s'ha vist espontàniament completada per les embarcacions de suport dels equips que competeixen en la Copa d'Amèrica. I no oblidem a l'església que via la ong Stella Maris (l'altre nom d'aquesta verge) és part d'aquest port i organitza tot això.

La banda de música mereix un punt a part, perquè va omplir de moments màgics tot el recorregut, com el del tram pel moll de la Barceloneta en què amb un ritme adequat (errant amb moto) va interpretar "Blowing in the Wind" i va descol·locar als centenars de visitants i turistes que respectuosos i sorpresos anaven quedant magnetitzats per la visió del pas de la Mare de Déu del Carme, en molts moments vacil·lant però miraculosament estable, que resultava bellíssima en la seva senzillesa.

Podria haver estat una recognoscible escena napolitana de tota la vida, però, la inclusió de Bob Dylan la feia autènticament barcelonina. Va resultar una processó amable, sanament desinhibida i molt alegre.

És un altre regal que el barri de la Barceloneta fa a tota la ciutat cada any.

                                                                                                                            Víctor Rubio