GENT DE MAR: VACUNACIÓ PREFERENT?

Gent de Mar: vacunació preferent?

Vivim uns moments molt especials amb moltes sensibilitats a flor de pell. Portem gairebé un any suportant una pandèmia que mai hauríem esperat i en aquests moments estem fent front a l'anomenada tercera ona, amb una taxa molt alta d'hospitalitzats i de morts.

Enmig d'aquest panorama tan preocupant sorgeix una llum d'esperança: La vacunació, que ha de ser el principal camí per a superar la pandèmia. Davant les dificultats que suposava vacunar a tota la població es va decidir que havia de donar-se preferència al personal sanitari, fàcilment susceptibles de contagiar-se i als ancians de les residències. Després havia de seguir la resta de la població per franges d'edat i en funció de situacions especials de risc. Els problemes logístics i de subministrament de les vacunes han portat, no obstant això, a una important revisió de les expectatives a la baixa, donant peu a un debat sobre qui deu realment considerar-se preferent a l'hora de vacunar-se. I enmig d'aquest panorama tenim a la gent de mar, les tripulacions dels vaixells. És de sobres sabut que la pandèmia ha deixat retinguts en els vaixells a un ingent nombre de marins (s'han arribat a estimar uns 400.000). Això s'ha produït en gran part a causa de les restriccions imperants en molts ports, que han impedit el desembarqui de tripulacions per a ser repatriades i també al tancament de molts aeroports. Al llarg de 2020 a través de diferents organitzacions i associacions nacionals i internacionals, incloses l'OMI i la OIT es va demanar reiteradament que es declarés a la gent de mar treballadors clau, encara que amb poc èxit.

Cal tenir a més en compte que, al marge de la retenció indefinida de marins a bord dels vaixells, que ha impedit el retorn a la llar, s'ha donat i es dóna la circumstància que, davant el risc de contagi, la major part de les companyies no autoritzen les seves tripulacions a baixar a terra en els ports, la qual cosa suposa, passar mesos sense trepitjar terra. Tot això exposa als marins a una fatiga física i psicològica molt gran.

Amb data 1 de desembre del passat any, l'assemblea general de les Nacions Unides va exhortar als països membres que designessin als marins com a treballadors clau. 45 estats membres (entre ells Espanya) així ho han fet i s'han compromès a adoptar les mesures necessàries per a assegurar el trànsit de marins, tant per a ser repatriats com per a poder embarcar, i vetllant perquè tinguin la cobertura mèdica necessària. Aquesta resolució de la Nacions Unides podria exercir un paper important a l'hora d'atorgar a la gent de mar un accés prioritari a una vacuna segura, com ha declarat el propi secretari general de l'OMI, Kitack Lim. És evident que la situació en l'àmbit marítim, derivada de la pandèmia, es veuria molt alleujada si els marins estiguessin vacunats contra el Covid 19: • Per a la gent de mar suposaria que podrien ser rellevats puntualment i tornar a les seves llars i també gaudir d'un temps d'oci durant les escales en els ports, amb tot el que això representa per al seu benestar. • Per a les navilieres, la tranquil·litat de no haver d'afrontar casos de contagi a bord, el poder anar renovant convenientment les tripulacions i una consegüent millora de la seguretat. • Per als ports, una ajuda per a normalitzar el trànsit marítim. • Per als governs, la certesa que el trànsit d'aquestes persones a nivell internacional no suposaria risc de contagis. Entenem que la insuficiència de vacunes disponibles dóna peu a moltes sensibilitats i a molts recels. Amb tot, creiem que a nivell internacional s'hauria de plantejar la possibilitat de donar un relleu especial a la vacunació a la gent de mar.

Ricard Rodríguez-Martos Director de Stella Maris