DES DE LA PROA
DES DE LA PROA
ELS MORTS NO VOTEN; ELS MARINS, TAMPOC
Des de la proa del meu vaixell, que ha estat un dels llocs preferits de la meva vida a bord en la meva etapa professional, la proa arriba abans a port. Des de la proa en navegació s'observen els salts i piruetes dels dofins, i el que crec més important quan s'està prop de terra, fondejat, és que s'observa la vida dels “terrícoles”, les seves construccions, les seves avingudes, les seves llums nocturnes…En fi, el transcórrer habitual de les seves vides.
En general tenim la visió dels problemes quotidians des de terra a la mar, rarament coneixem la visió contrària des de la mar a terra ferma. Així, en aquests dies de campanya electoral i vots, no pensem en un col·lectiu totalment oblidat, que és essencial per al desenvolupament de les nostres vides i l'economia en general, com és la gent de la mar, els marins.
“Hi ha tres tipus de persones, els vius, els morts i els marins”, així definia ja en el segle VAIG VEURE abans de Crist, el filòsof grec Anacarsis. Són més d'un milió de marins en el món i més de trenta mil al nostre país, distribuïts entre la pesca d'altura i la marina mercant. Aquests treballadors sofreixen des de fa temps unes dures condicions laborals, tot això unit a més a l'aïllament familiar i social.
Sofreixen una discriminació aberrant: el greuge històric de no poder exercir el seu dret al vot, un dret constitucional que tenim tots a triar als nostres representants polítics. Hi ha molta gent de mar, que no ha pogut votar en la seva vida, fins que s'han pogut jubilar.
S'imaginen una població de 30.000 habitants on no es permetés el vot? Quin sentit democràtic tindria un procés electoral amb aquesta anomalia? Són 34.000 els marins dedicats a la pesca d'altura i enrolats en la marina mercant, gairebé l'últim cens electoral de Vila-real. Imaginin que despropòsit.
Si bé és cert que dins de la normativa de la llei de Règim Electoral General (LOREG) existeix la possibilitat del vot per correu, aquest resulta un recurs farragós que no s'adapta per a res a les condicions de vida a bord dels mercants o dels pequeros d'altura. Aquests realitzen campanyes de cinc o sis mesos fora de casa. La falta de permanència atracats en un port durant dies els impedeix remetre els seus vots en els terminis establerts, ja que estan en plena marea de pesca o en singladures llargues entre ports molt distants entre si.Segons l'Associació Espanyola de Titulats Nàutics Pesquers (AETINAPE), al desembre de 2015 escassament van votar en tot l'estat 7 persones.
Per desgràcia, el procés de vot per correu no s'adapta per a res a la vida a bord. És un despropòsit que hauria d'esmenar-se com més aviat millor. La tecnologia i la comunicació actual via satèl·lit haurien de propiciar la solució a aquest problema enquistat.
Això hauria de permetre crear una fórmula perquè es pogués votar des dels vaixells, amb la identificació fidedigna dels tripulants i amb la comunicació a temps real amb terra podrien ser procediments perfectament vàlids i homologables a efecte de donar fe a aquests vots.
Ja existeix un mecanisme extraordinari similar dins de la LOREG per a reconèixer el vot dels militars que es troben en missions internacionals de pau. Ja no es tracta de saldar un compte històric, sinó d'una qüestió mínima de democràcia, del reconeixement del dret a exercir el vot dels marins que es troben embarcats en llargues campanyes per tot el món. D'aquesta forma evitaríem el que ocorre avui dia, que únicament els morts i els marins són els que no voten.
Javier Peris
Marí Mercant