DES DE LA MEVA PROA

MULTICULTURALITAT A BORD

Aquests dies des de la meva proa, observo amb sorpresa i temor l'increment en la gent de terra de la idea de menysprear a les persones immigrants, d'altres cultures i creences de fora de l'estat espanyol, sobretot si són pobres i venen amb la finalitat de trobar una nova opció de vida, tot això i segons afirmen amb la finalitat de protegir i preservar la seguretat i el benestar dels espanyols de bé. Volen evitar la multiculturalitat.

Tornant el cap cap a la popa, observo la multiculturalitat de la majoria de les tripulacions que naveguen per les mars del món, s'estima que gairebé 2 milions milions de marins serveixen actualment a la flota mercant mundial entre oficials i mariners que operen en més de 74.000 vaixells a tot el món. Més del 80% dels nolis internacionals van ser gestionats per tripulacions multiculturals i plurilingües, i només el 10% dels mateixos amb tripulacions de més de cinc nacionalitats en un sol vaixell. És normal avui dia trobar-se en un vaixell dels quals amarren en el port de Castelló amb tripulacions de diverses nacionalitats, com així comprovem dia a dia en les instal·lacions del Stella Maris del Grau. En una ocasió un vaixell que treballava assíduament en el port, només dos membres de la seva tripulació eren de la mateixa nacionalitat; la resta, fins a dotze eren cadascun d'una nacionalitat diferent.

El negoci marítim és un negoci obert com la mar. Per això el Stella Maris està obert a totes les tripulacions, cultures i religions. Per aquests motius cal avaluar la importància i els beneficis de crear a bord un lloc de treball solidari, equitatiu i inclusiu per a la gent de mar, sense tenir per a res en compte la seva nacionalitat, cultura i creença.

Avui dia cada vegada són més les organitzacions marítimes internacionals que desenvolupen programes sostenibles de canvi cultural per a la gent de mar i que busquen integrar en les tripulacions una cultura de treball general segur, una cultura d'inclusió, on tots els marins, no sols senten que poden parlar, sinó que els seus líders els encoratgen i secunden activament per a fer-ho. Tot el contrari, al que es propugnen avui dia des d'unes certes organitzacions polítiques.

La gent de mar pot preferir treballar amb una tripulació multinacional per diverses raons. Una és que els permet aprendre durant els seus llargs períodes d'embarcament fora de les seves famílies, durant sis a nou mesos si són oficials, o de nou a dotze mesos si són mariners, de les seves diferents cultures, tradicions i costums, perquè està demostrat que amb el multiculturalisme s'amplien els horitzons de nous valors, es promou la tolerància i també permet als marins provar diferents cuines. Un altre motiu és que, en treballar amb una tripulació mixta, la gent de mar sent que es fomenta la professionalitat i la seguretat.

Està demostrat que la nacionalitat única crea distàncies socials, per la qual cosa la multiculturalitat a bord limita l'espai per al favoritisme i el nepotisme. Tot això en un ambient tan agressiu com és el propi vaixell i les seves condicions d'habitabilitat. Avui dia les tripulacions en general estan formades per oficials superiors de països de la UE i d'Europa de l'Est i els oficials subalterns i mariners de l'Orient Llunyà, el sud d'Àsia i el Mitjà Orient.

Per tot això, des de terra hem d'admirar i aprendre d'aquest exemple, perquè certament la globalització s'ha instaurat en el món i en la mar: ha arribat per a quedar-se. Tots hem d'aprendre a conviure amb ella, mirar cap a un altre costat és tenir una visió errònia i colonialista, que atenta sempre contra els drets humans i per tant ha de ser repudiada.

Javier Peris Segarra, marí mercant i voluntari de Stella Maris Castelló